‘La tradició política a retrobar’, per @lluisbertomeu

‘La tradició política a retrobar’, per @lluisbertomeu

LA QUINTA COLUMNA

Lluís Bertomeu

Tots els anys, un grup de gent plural i diversa se concentra junt al monolit que recorda el punt on va ser assasinat l’insigne profesor i polític valencià Manuel Broseta, enmig del campus de Blasco Ibáñez del cap i casal, entre l’antiga facultat de Dret i la de Psicología. I com totes les voltes que he assistit, rememore tot un seguici de llinatges valencians representants d’una tradició política que podría haver cristalitzat a casa nostra. Una opció d’allò que podía haver segut i mai va ser… i que la Comunitat Valenciana ho ha patit i de bon tros! Ara més acuciant encara, una volta desfeta molta de l’esfera simbològica on el poble valencià estaba comodament instal·lat…

Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Lluís Lúcia, Joaquim Maldonado, Martí Domínguez, Muñoz Peirats, José Luis Barceló, Manuel Broseta…  Ignasi Villalonga, banquer, catòlic, membre de la Dreta Regional Valenciana, diputat per la CEDA… El mateix home que va pilotar el Banc de València fins a convertir-lo en la millor referència de la burguesia financera valenciana, en un instrument fonamental per a la indústria local, teixint una xàrcia de complicitats en la nostra societat civil. Una opció conservadora més pragmàtica i possibilista, ancorada en la realitat i en els interessos dels comerciants agraris i exportadors, amb el democratacristià Lluís Lúcia de líder, que mai va acabar per encaixar bé amb l’ideari franquista i centralista, de l’Espanya radial… Com de clar tenien ja la importancia del corredor mediterrani per allà 1930…

O Joaquim Maldonado i la seua meritòria tasca de modernització de l´economia valenciana i la seua Borsa de Comerç, destacant la seua aportació valencianista. Des de la Dreta Regional Valenciana i després en la fundació de la Unió Democràtica, des dels últims “coletazos” del franquisme i en l´apassionant temps de la transició, Maldonado representa la convicció democràtica i profundament valenciana per excel·lència. Des de la seua vivència cívica (a l´Ateneu Mercantil) va fer patent la seua innata vocació tolerant, dialogant i de treball en pro de l´avanç socioeconòmic del poble valencià; i a més, contribuí a centrar i madurar el missatge valencianista apostant, com el llistat inaugural d’estes ratlles, per recuperar una tradició política valencianista de renom (potser l´única que n´hem tingut…) quasi sempre amagada del discurs unidireccional que des de 1962 el fusterianisme ha publicitat, al meua entendre, erròniament….

I el mateix Manuel Broseta, catedràtic de Dret Mercantil i màxima figura jurídica valenciana allà pels setantes i huitantes, home de consens i de marcat compromís democràtic i autonomista, el qual va ser escollit per liderar totes les Taules i les Juntes de Forces Polítiques i Sindicals valencianes a la fallida transició, almenys per les aspiracions d’autogovern valencianes… Un home que es convertí en un símbol per a pilotar el regeneracionisme valencianista a esta terra, una volta demostrada la incapacitat de Joan Lerma de vertebrar el nostre territori i consolidar la nostra identitat. Una persona clau per a una possible nova Renaixença política i social a la CV, la qual fixara la nostra autonomía institucional i financera, i que no va poder ser…

Símbols, tots ells, d’una tradició política a retrobar, basada en la moderació, el centrisme, el pactisme i la valencianitat, tan necessària i anhel·lada per estes latituds i en estes hores de nova transició. Con certerament assenyala Enric Juliana, que el Partit Popular reflexione la pèrdua total de totes les institucions d’autogovern de les terres de l’antiga Corona d’Aragó… Els colors del mediterrani no es poden gestionar des de la grisor de la Meseta. Amén.

Related posts

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *