‘Un PPCV més CV’, per @lluisbertomeu

‘Un PPCV més CV’, per @lluisbertomeu

LA QUINTA COLUMNA

Lluís Bertomeu

En la nit electoral del passat 24 de maig vaig fer un anàlisi d’urgència dels resultats electorals dels populars valencians, clamant per resetejar i valencianitzar el partit. Unes paraules que van ser assumides per Alberto Fabra, el qual va declarar a l’endemà de la cita electoral que el PPCV hauría de resetejarse per a encarar el seu futur pròxim.

I a més de consolidar esta actitud, a més de centrar la realitat del partit iniciant una profunda renovació de cares i maneres, també ha de retrobar la seua identitat per a tornar a connectar i il·lusionar a la ciutadanía d’esta terra. I eixe discurs a recuperar ha de ser, valent i nítid, la defensa a ultrança dels interessos de la Comunitat Valenciana.

El Partit Popular valencià s’ha de reconvertir en un partit arrelat a la nostra terra i la nostra gent. Un partit en identitat pròpia i no sotmés a les decissions unilaterals preses des de Madrid. Un partit que defense els interessos de la CV en tots els fòrums i davant de tots, superant disciplines i complexos polítics miops. I llegint els resultats electorals, pareix clar que davant el maltracte financer i inversor rebut per l’Estat, a soles disposem d’una única solució: ser cada volta menys PP i més CV . A hores d’ara, el nul pes dels valencians en l’Estat a soles el podrem revertir des de l’aposta neta i clara per la valencianitat de la nostra acció política.

Alberto Fabra ha fet una àrdua faena de regeneració interna, la qual no podem deixar de perdre. Ho ha netejat sense miraments, de manera clara i rasa. Però encara i tot, la renovació ha de ser més profunda. De cares i de missatges. D’assumir la nova forma de fer política que la societat demanda, i juntament d’açò, resituar al PPCV com el partit arrelat a la Comunitat Valenciana. Sense complexes, d’una manera covençuda, s’ha d’apostar per ser l’opció valencianista defensora dels interessos d’esta terra. Potser així comencem a resurgir, des de la coherència i la identificació en els anhels i les aspiracions de la majoría de valencians.

La refundació ha de ser potent, després de més de dos dècades governant totes les institucions valencianes. Reinici d’idees i discursos, recanvi de cartells i cares. Referents nous que encapçalen esta nova etapa. Com per eixemple Mª José Catalá, Vicente Betoret o Belén Hoyo, bons eixemples dels nous perfils sensats i arrelats que el PPCV necessita.

Posant la lupa a nivell municipal, s’aguanta molt bé a municipis com Alfafar, Calp o Peníscola. A tindre en compte els noms de Juan Ramón Adsuara, César Sánchez i Andrés Martínez com a referents del municipalisme popular a cadascuna de les tres províncies. Com els líderatges de Pepe Císcar i Isabel Bonig a les circunscripcions d’Alacant i Castelló, i més encara si s’aconseguix obtindre la Diputació alacantina per al de Teulada-Moraira (on per cert, el tàndem Carlos Linares-Raúl Dalmau han obtés la majoría absoluta).

Related posts

1 Comment

  1. Pingback: Cajón semanal de enlaces nº68 | Marc Martí

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *